Go to Top

Espai Jove: ESPERANÇA.CAT

 

A la revista del mes de juny ja vam presentar als nostres lectors l’apartat de la nostra aplicació centrat en les relacions familiars durant l’adolescència i la joventut, el COI DE PARES.

A hores d’ara ja estan publicats els nou capítols dels que consta amb les seves corresponents fitxes de millora per a cada protagonista. Les nostres quatre famílies s’han afrontat a diverses problemàtiques pròpies de la convivència i que són molt habituals en aquestes etapes: la necessitat de fer una bona escolta, la dificultat per reservar un temps compartit, la sinceritat en la comunicació, els hàbits quotidians que faciliten o dificulten la pròpia convivència i la responsabilitat envers els compromisos que s’adquireixen. També s’han presentat tres situacions més específiques i que poden generar altres conflictes: l’assetjament escolar, l’associació entre oci i consum d’alcohol i la regulació de l’ús de les noves tecnologies de la comunicació (TIC). Són situacions totes elles que requereixen reflexió i propostes de millora d’actuació. Justament és això el que hem intentat oferir a través d’aquest apartat que esperem pugui ser molt útil a les famílies.

D’altra banda, seguim publicant el VALOR DE LA QUINZENA convençuts de que treballar i fomentar els valors és una molt bona manera de millorar com a persona i facilitar la relació amb els altres. En aquesta línia, volem fer també ressò d’aquests valors en la nostra revista. Al mes de juny vam parlar de la família.

En aquesta ocasió us presentem un valor que malauradament està força desacreditat que, sovint, s’associa a la feblesa, sobre tot entre el sexe masculí. Es tracta de la sensibilitat.

VALOR DE LA QUINZENA: LA SENSIBILITAT

El valor de la sensibilitat és refereix a la capacitat que tenim els éssers humans per percebre i comprendre l’estat d’ànim, la manera de ser i d’actuar de les persones. Però per a aconseguir una bona comprensió també hem de tenir presents les seves circumstàncies i l’ambient que l’envolta. La finalitat sempre serà actuar correctament en benefici dels altres. Té molt a veure amb l’empatia.

Ser sensible implica romandre en estat d’alerta de tot el que passa al nostre voltant. Va més enllà d’un estat d’ànim com riure o plorar, sentint pena o alegria per tot.

Hem de distingir sensibilitat de sensibleria. Aquesta última sempre és sinònim de superficialitat, cursileria o debilitat.

La realitat ens mostra que hi ha persones que prefereixen aparentar ser dures o insensibles, justament al contrari del que es pretén amb la sensibilitat. Aquest fet és molt més comú entre els homes que entre les dones. Segurament el motiu és la pressió social que s’ha exercit al llarg de la història sobre el rol masculí, en el que ser home és sinònim de fortesa física i també emocional. Qui no ha sentit a dir “els homes no ploren”?

En aquest punt ens sorgeix un altre problema de gènere. En contraposició a aquest rol masculí de fortalesa mal entesa ens trobem que, entre les dones, la sensibilitat  és més acceptable i, fins i tot, valorada. Però en el fons, no vol dir que el gènere femení és considerat més dèbil que el masculí? Creieu que és just? O penseu, com nosaltres, que és una actitud totalment contrària a l’equitat de gènere?

Veiem, doncs, com aquesta fortesa emocional està totalment mal interpretada. Per què ser sensible s’entén com a signe de debilitat? És tou el pare o mare de família que es preocupa per l’educació i formació que reben els seus fills? Ho és l’empresari o empresària que vetlla pel benestar i seguretat dels seus empleats? I la persona que escolta, conforta i encoratja un amic en els bons i mals moments?

La sensibilitat és interès, preocupació, col·laboració i entrega generosa cap als altres, independentment que sigui home o dona.

Per contra, mostrar-se insensible implica una actitud de rebuig a comprometre’s i involucrar-se en problemes, perquè se suposen aliens a la nostra responsabilitat i competència. D’aquesta manera, les afliccions dels altres resulten incòmodes i els seus patiments molestos. Ja veieu, doncs, que la indiferència és el pitjor enemic de la sensibilitat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.