Go to Top

Espai Jove: ESPERANÇA.CAT

Aquest semestre hem anat treballant i publicant continguts a la nostra app. Però en aquesta ocasió volem compartir la fantàstica oportunitat que hem tingut de participar en el projecte d’Aprenentatge Servei (ApS) de l’alumnat de quart d’ESO de l’escola FEDAC Sant Andreu, de Barcelona. Més de 50 joves han centrat la seva actuació en el darrer trimestre del curs acadèmic per a conèixer el servei del Telèfon de l’Esperança i l’app Esperança.cat com a projecte d’ApS i de l’assignatura de Religió.

L’ApS és una proposta educativa que combina l’aprenentatge de continguts, competències i valors amb la realització de tasques de servei a la comunitat. Es tracta d’una gran oportunitat de col·laboració i reciprocitat per la comunitat educativa i per les entitats del tercer sector amb dos elements bàsics: el servei voluntari a la comunitat i l’adquisició d’aprenentatges.

Ben aviat compartirem els resultats obtinguts en aquesta experiència centrats en la difusió del mateix servei i l’app. Com a resum i avançament, els i les joves han dissenyat dos cartells, dos tríptics informatius, han realitzat dos espots publicitaris, un curtmetratge, han versionat una cançó i han fet tres xerrades per a presentar el Telèfon i l’app a alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO.

N’estem molt contents del resultat d’aquesta experiència i esperem poder-la repetir el curs vinent. Nois i noies han valorat molt positivament el projecte i s’han implicat i motivat al màxim des d’un inici, quan vam fer una xerrada de presentació i posteriorment el taller d’escolta activa “Ei! Tu escoltes?” on ens ho vam passar tots plegats d’allò més bé.

Volem expressar el nostre agraïment a l’escola FEDAC Sant Andreu i a les professores d’ApS i Religió, Núria Almansa i Helena Giménez, per la col·laboració i l’interès mostrat.

I, com en anteriors revistes, seguim compartint amb els nostres lectors i lectores continguts que ja hem publicat a la nostra app, en aquesta ocasió a la secció Puc Millorar. Amb motiu del projecte premiat (vegeu pàgina de Notícies del semestre) publiquem l’article Què vol dir tenir esperança?, un valor ben identificatiu de la nostra fundació i servei.

Què vol dir tenir esperança?

Parlar d’esperança està passat de moda? És cosa de vells o massa filosòfica? Té a veure amb la religió?

Pot ser sí que l’esperança és un valor del qual no es parla gaire. Però de ben segur que hi ha molts de nosaltres que, en un moment o altre, ens hem sentit tristos, desanimats, desmotivats, sense forces, desencantats, incapaços de trobar en el nostre futur alguna cosa positiva perquè més aviat l’hem vist ben fosc. Quan ens sentim així és quan necessitem més el suport dels altres, ni que sigui per a poder compartir el mal tràngol que estem passant. Justament això és el que suposa haver perdut l’esperança. Oi que no resulta tan estrany? L’esperança és un valor que ens pot ajudar molt a contemplar la vida amb una actitud positiva. I volem parlar d’ella per a ser capaços de recuperar-la o ajudar algú altre a fer-ho. Aquí van alguns conceptes clau.

Actitud proactiva

Per a començar, l’esperança no vol dir seure a esperar que ens passi alguna cosa bona. Implica una actitud d’esforç i treball per a aconseguir un bé, perquè no té sentit tenir l’esperança que ens passi alguna cosa dolenta, no creieu? Per tant, sempre parlarem d’esperança en positiu, ja sigui per a aconseguir un bé per a nosaltres mateixos o per a ajudar algú a aconseguir-lo. Fer-nos solidaris en aquest esforç i valorar que, qui el fa, ajuda a fer que sigui més suportable.

L‘esperança és a prop

I fixeu-vos que parlem de futur, perquè la persona esperançada confia aconseguir aquest bé  en un futur pròxim o llunyà. Si ja el tenim, no té sentit treballar per a assolir-lo. Ja no ens cal.  Per això, transmetre esperança és transmetre futur, però no un fals futur, ni qualsevol futur, ni un futur impossible. Ha de ser possible d’assolir. Creure en la possibilitat d’un bé futur és creure quelcom que, ara per ara, no és evident però que és possible que es produeixi. Que aquesta possibilitat la vegem més o menys alta dependrà del tarannà pessimista o optimista de cadascú.

El bé arribarà, hi confio

Un altre requisit de l’esperança és la confiança, perquè confiar vol dir tenir fe en aquest possible futur. No podem tenir la seguretat absoluta que, aquest bé que esperem succeirà, perquè implica un desig i una probabilitat, no una certesa. Si tinguéssim aquesta seguretat, sí que potser només caldria seure a esperar que hi arribi. Però la nostra disposició ha de ser ben positiva.

Serenitat i paciència

I per a acabar, cal tenir present que la columna vertebral de l’esperança és la paciència, una paciència projectada vers el futur. Si som impacients, no podrem resistir el ritme sovint pausat de la realitat, voldrem tot ja mateix i no podrem contemplar el futur a llarg termini.

Ja veieu que, com totes les coses bones en aquesta vida, l’esperança posa en marxa molts altres valors. D’ells seguirem parlant i reflexionant.

Versión en castellano

Espacio Joven: ESPERANÇA.CAT

Versió impresa

Una veu amiga – Juny 2018

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *