Go to Top

La cura de les persones

La cura de les persones com a tal és un concepte nou que descriu una realitat tan antiga com la mateixa humanitat.

Ens hem de felicitar donat que valors essencials com el fet de tenir cura, o el CUIDAR a partir d’ara, s’estan posant de moda o bé estan agafant una rellevància que fa només uns anys no tenien.

A banda, comença a considerar-se a hores d’ara, la cura com un nou dret social.

Això és així, en part, gràcies a la incorporació generalitzada de la dona en l’àmbit laboral, també per la reflexió feminista i pels avenços universitaris de la carrera d’infermeria (professió de la cura per excel·lència) que ha generat gran quantitat d’estudis i recerca per part de teòriques de la professió.

El repte ètic que se’ns planteja es basa en la interrelació del mateix acte de cuidar i la reflexió sobre com aquest pot ser proveït de la manera més excel·lent possible i a més fer-ho de manera que sigui sostenible en el temps. Seria discutible fer de manera òptima una intervenció i que en les següents anés decaient la qualitat de la nostra actuació per una manca de cura dels diferents aspectes a considerar.

També hi ha un cert misteri entorn de la cura. De tan presents i properes, les activitats que requereixen cuidar han esdevingut quasi invisibles. El fet de cuidar té molt d’intangible i, per tant, costa de mesurar de manera directa llur impacte i no hem d’oblidar que estem en una societat que es mou per resultats tangibles, molt centrada en l’objecte i la matèria i allò intangible no ha rebut l’atenció que requeria i mereixia.

S’acostuma a donar valor al fet de cuidar i a la seva  qualitat quan s’ha estat malalt o bé hom s’ha sentit vulnerable.

L’experiència diu, per exemple, que es valora aquella infermera que té en compte totes les dimensions de la persona des de la física a l’espiritual, passant per l’emocional i social en contraposició d’aquella altra que se centra en un model més biologista i enfocat només en la malaltia.

Quan això passa un dels riscos és que un se senti com objecte o una part intrínseca del procés i no com un ésser humà que pensa, sent i pateix.

Cuidar requereix intenció i una atenció plena per a poder teixir aquella confiança tan necessària perquè la persona disposi tot el seu organisme a la guarició, si és el cas, o a minimitzar el patiment si la primera no fos possible.

D’això se’n deriva la necessitat d’estar PRESENT, en l’AQUÍ i l’ARA.

Cuidar és altament exigent. Cal que aquest acte de tenir cura neixi d’aquella dimensió més profunda de la persona. Per això una cultura de la interioritat, de la pràctica del silenci i de la meditació es fan imprescindibles. Però no per això hem d’obviar que hi ha riscos potencials en el professional que cuida o en aquella persona que, pel motiu que sigui, s’encarrega de la cura d’altres.

Un dels riscos és l’esgotament emocional, la dispersió mental i el “burn out” o la síndrome d’estar cremat. A vegades aquesta síndrome es genera per un excés de bona voluntat i un s’oblida d’un mateix, es dóna als altres fins a l’extrem. Tot això com a conseqüència d’una incapacitat de posar límits i una sensació que hom ho pot tot.

Així doncs s’ha anat avançant en la reflexió sobre la necessitat de tenir cura del cuidador, del professional, etc. Encara ens cal molta cultura vers aquest aspecte tot i que s’està avançant molt.

Així quelcom que és quasi innat en l’ésser humà, sobretot en aquelles persones més empàtiques i compassives, cal que sigui focus d’una reflexió profunda per tal que la cura, com deia, sigui la millor possible alhora que sostenible en el temps i es doni un guany per ambdues parts, doncs el fet de cuidar nodreix tant a qui cuida com aquell que és cuidat si es tenen en compte suficientment aquelles variables que poden portar a l’esgotament.

És important retrobar la mateixa força i equilibri. En poques paraules, reconnectar amb nosaltres per connectar amb les persones que ens envolten i l’entorn. Ser proactius en reconèixer les tensions i bloquejos, tot aprenent a desbloquejar-les per tal d’alliberar-les i així poder gaudir.

Es tracta de passar de l’estrès al benestar i fer-ho centralment, és a dir viure amb intensitat des del mateix centre i, des d’allà, donar-se a l’altre. També es tracta de saber tornar a l’equilibri quan les circumstàncies descentren i mantenir alineat l’eix de la vitalitat format pel COR-CAP-COS. Posar consciència en la forma de relacionar-se perquè aquesta sigui funcional, nodridora i sostenible.

Viure més d’acord amb la pròpia naturalesa. Gaudir del propi ésser que som i reconnectar amb la vocació de cadascú que és allò que dóna sentit a la nostra existència.

Això fa que ens movem en un cercle virtuós en lloc d’un cercle viciós i estiguem en el que alguns anomenen el FLOW, que estiguem connectats amb el fluir de la mateixa VIDA, essent això antídot de l’apatia.

Això pot ser així gràcies al sentiment d’autorealització en poder desenvolupar l’acció de servei.

Gemma Téllez.
Directora de Casa de l’Ésser: www.casadelesser.org

Versión en castellano

El cuidado de las personas

Versió impresa

Una veu amiga – Juny 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *