Go to Top

Més que Voluntaris/es

Entre 180 i 200 persones ocupen de forma regular i actualment les cabines del Telèfon de l’Esperança. Entre 180 i 200 persones regalen cada mes el seu temps als altres. Escolten, comprenen, acompanyen. A canvi de res i perquè sí. Entre 180 i 200 persones voluntàries, durant una estona al mes, s’obliden d’elles mateixes per pensar només en els altres i això els fa molt més que voluntaris. Són els voluntaris i voluntàries escoltes.

SENTIMENTS TROBATS

Amor, generositat, estimació… Aquests són alguns dels adjectius que els voluntaris i voluntàries escoltes utilitzen per descriure el Telèfon de l’Esperança. Per a Rosa N., voluntària amb més de 30 anys d’experiència a l’esquena, el Telèfon és “compartir amb la societat. Obrir finestres al món. Cada trucada és una finestra”. Per a Pepe M., un voluntari amb 15 anys d’experiència el Telèfon és “amor” i per a Maria O., voluntària al Telèfon  des de fa 20 anys és “estima, generositat… Estar disposat a abraçar als altres”. Són maneres diferents de descriure una mateixa experiència. Tants sentiments i sensacions com voluntaris i voluntàries escoltes la visquin però… Tot i que les històries són  dures i de vegades les hores llargues, tots coincideixen en una cosa: al final surten guanyant. “És l’oportunitat d’entendre coses de tu mateix. A mi em fa una persona millor i em fa veure els meus defectes. Veure gent al límit que segueix tenint molta bondat a dintre és molt emotiu. Tots tenim un gran rebost ple de recursos que podem posar a disposició dels altres” diu la Maria O., Pepe M. aconsegueix oblidar-se d’ell mateix i dels seus prejudicis: “rebo en un doble sentit: contribueixo a fer que aquest món sigui un lloc millor, i, a la vegada en estar fora de mi puc ajudar als altres, em sento bé i beneficio la meva ànima. A més a més el fet de compartir el teu temps i la teva atenció amb persones diferents t’ajuda a treballar la teva intel·ligència emocional i a ser sempre més tolerant”.

EL TELÈFON COM A EXPERIÈNCIA VITAL

Voluntària atenent el Telèfon

Dels moments que marquen la teva vida per sempre sols recordar els primers instants I no de forma merament superficial, ja que recordes coses tan profundes com què et varen fer sentir… Ho recordes per sempre i per molt que ho intentis explicar és difícil aconseguir que algú ho comprengui si no ho ha viscut mai. Potser és una cosa que tenen en comú els voluntaris i les voluntàries escoltes del Telèfon: només ells saben amb exactitud que se sent quan agafes per primera vegada una trucada del Telèfon de l’Esperança. Per a Rosa N. va ser “tota una experiència. Quan agafes la trucada, poses en marxa tota la teva creativitat, però sempre amb serenitat i prudència”. La Maria O. explica que en el seu primer dia, a diferència del que potser pot semblar, “no estava gens espantada. La Maria Conxa P., una de les mestres del Telèfon, em va dir que havia de despenjar el Telèfon sobretot amb molt de respecte, estar uns segons molt atenta però mai angoixar-me. Tu estàs atenent aquella primera trucada amb el més bàsic que té un ésser humà, però t’han seleccionat per fer aquesta tasca i això vol dir que ets apte per dur-la a terme, per tant, angoixar-te no serveix res, ja que tot el que tu pots donar i necessites ja ho tens. Ets tu mateixa”. El voluntari/a, el telèfon i la persona a l’altra banda de la línia, conformen un trinomi aparentment senzill però que obtindrà tants resultats com persones siguin aptes per atendre les trucades, ja que sentir és fàcil però escoltar de veritat no tant. Segons explica la Maria O., ella pensa que la persona que truca li interessa, que estan al mateix nivell i que “per molt desastrós que sigui el quadre que em descriu, sempre penso que jo podria ser ella”. Assegura que “has de sentir que tu podries estar al lloc de la persona que truca, que simplement no ho estàs perquè has tingut més sort”. La Rosa N. diu que el primer que pensa quan escolta la veu de la persona que truca és que quan ella agafa el telèfon es troba en un “entorn favorable” cap a ella on té “totes les comoditats” i que el que no sap és “en quin entorn es trobala persona a l’altra banda de la línia”. L’atenció que reben els usuaris per part dels voluntaris/es, és segons Pepe M. “companyia que té un efecte amorós”. Maria O. diu que intenta “fer-los sentir que compten per algú. Els faig entendre que el pas que han donat, d’agafar el telèfon i buscar ajuda i atenció ho poden aplicar a altres àmbits de la seva vida. Que si a mi com a persones m’importen tant, de ben segur que també importaran a les persones del seu entorn. El que fem al Telèfon és molt elemental, ets una persona que té oïdes, un cor i una intenció amorosa. Els intento deixar clar que tothom és susceptible de ser estimat i per tant, ells també ho són”. La tasca del voluntari/a és complicada però a la vegada molt enriquidora per a qui la fa. Ser voluntari pot canviar-te la vida o com a mínim ajudar-te a veure-la d’una altra manera i això és el que aconsegueix el Telèfon.

Futurs voluntaris formant-se

NO APTE PER A TOTHOM

“No es pot dir a ningú que sigui voluntari, això ha de sortir de les persones”, assegura Rosa N. “No tothom serveix per a ser voluntari/escolta” diu Pepe M. El voluntariat del Telèfon no és un voluntariat qualsevol, els voluntaris/es del Telèfon són persones amb habilitats especials i tal com diu la Maria O. “no tothom entén el que s’ha de fer realment al Telèfon. No hem de jutjar a ningú. Has d’aprendre a mirar amb distància el que t’expliquen, ja que no pots caure en l’angoixa i emportar-te els problemes dels altres a casa”. Aquesta capacitat i moltes d’altres ens demostren contínuament el gran valor humà que tenen les persones voluntàries del Telèfon de l’Esperança, un valor humà que escullen dia a dia compartir amb qui més el necessita.

Versión en castellano

Siempre atentos, siempre dispuestos

Versió impresa

Una veu amiga – Juny 2018

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *