Go to Top

50 Anys Escoltant

El passat 3 d’abril el Paranimf de la Universitat de Barcelona va viure entre les seves parets segurament una de les seves tardes més emotives: el 50è aniversari del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. Dimecres passat es varen complir 50 anys de quan Mossèn Miquel Àngel Terribas va atendre la primera trucada l’any 1969.

L’acte va estar presidit pel patró Mossèn Agustí Viñas, per la Sra. Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde com a representant de l’Ajuntament de Barcelona, la Dra. Maria Rosa Buxarrais, presidenta del patronat en representació de la Fundació Ajuda i Esperança, pel Sr. Francesc Iglesies, secretari d’afers Socials i Famílies com a representant de la Generalitat i pel Sr. Ramón Olaran voluntari i representant dels voluntaris.

La celebració, conduïda per la comunicadora Mireia del Pozo, va tenir com a plat fort la conferència de la periodista Mònica Terribas, neboda del fundador, que va voler homenatjar-lo explicant als presents que recorda veure de petita al seu tiet, “obsessionat” amb “no jutjar als altres”, a més a més de cultivar “l’escolta activa”. “Si parlava amb algú per telèfon i tenia la intuïció de què la persona que li havia trucat estava en perill, el meu tiet anava on fes falta”, va assegurar.

El cor de Badalona va regalar als allà presents un repertori de cançons com a obsequi pel Telèfon de l’Esperança. Després de l’actuació es va procedir a una entrega de reconeixements als voluntaris que feia 20 anys o més que col·laboren amb el Telèfon. Finalment, per “pair les emocions” es va servir als presents un refrigeri acompanyat d’una copa de cava i es va concloure l’acte, com no podia ser d’una altra manera, bufant les espelmes del pastís i brindant per 50 anys més.

Mentre al Paranimf hi havia la festa, les cabines del Telèfon de l’Esperança, com no podia ser d’una altra manera, no van parar la seva activitat i 4 voluntaris van quedar-se a seguir atenent les trucades de la gent que dia rere dia necessita una veu amiga a l’altra banda de la línia. Tot i quedar-se a la seu i no vindre a la celebració, també van poder bufar les espelmes i menjar un merescut tros de pastís. La del Paranimf va ser, sens dubte, una celebració molt emotiva que va suposar el retrobament de velles amistats, va aconseguir també que tots els assistents sentissin el caliu i la germanor entre voluntaris i sobretot va ser una bonica forma de recordar a tothom la importància de la tasca duta a terme durant els últims 50 anys

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *