Go to Top

“Si el meu germà fos viu, estaria molt orgullós del Telèfon de l’Esperança del dia d’avui”

Economista de professió, pare d’una de les periodistes més importants del panorama radiofònic i germà del fundador del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. Jaume Terribas recorda al seu germà, Mossèn Miquel Àngel Terribas, al que defineix com “místic/activista” i assegura que si “pogués passar unes hores a la terra i veiés com està el Telèfon avui, n’estaria molt orgullós i de ben segur el faria molt feliç”.

– Com era el seu germà, el Mossèn Miquel Àngel Terribas?

És una figura entre el místic i l’activista. Va estudiar al seminari dels caputxins però va sentir la necessitat de posar en marxa un servei més enllà de la congregació. Era activista perquè a qualsevol hora anava on fes falta, de fet crec que per això va morir tan jove. Era un místic perquè tenia molt clar l’esperit d’austeritat, d’estar a disposició de la societat… I ho va fer amb la creació del servei de Salus i amb el Telèfon de l’Esperança. Va implicar a tota la família! Els primers anys demanava ajuda a una de les nostres germanes, ja que el que més el preocupava era assegurar un servei continuat i per això ell i va demanar ajuda a la meva germana. El servei de Salus l’obligava a sortir de casa a qualsevol hora. El meu germà sortia de la plaça Letamendi, que era on estava el Telèfon de l’Esperança en el seu origen, i es desplaçava de punta a punta de la ciutat.

– Vostè el va ajudar alguna vegada?

És clar! I el meu germà Josep Maria també. Es va convertir en una mena d’objectiu de la família. Vam fer tots el que vam poder.

– Com descriuria el moment que està vivint el Telèfon ara mateix?

La família estem molt contents que el Telèfon segueixi fent camí malgrat les dificultats que han anat sorgint. Pel que fa al voluntariat, penso que potser no estem en el millor moment, ja que la gent jove no acaba d’entendre el “què” i el “perquè” de Salus i del Telèfon. Tot i això el Telèfon i Salus amb el pas dels anys han anat consolidant el seu servei i assolint els seus objectius. Penso que la presidenta del patronat, la Maria Rosa Buxarrais, està fent bona feina i garantint la continuat de l’obra del meu germà.

– Qué creu que diria el seu germà si veiés el Telèfon de l’Esperança d’avui en dia?

Seria molt feliç de veure que hi ha un munt de voluntaris organitzats,  un personal que garanteix l’administració… N’estaria molt orgullós.

– Com veu vostè el futur del Telèfon?

Crec que tots junts podrem tirar aquesta institució endavant i fer que duri molts anys. De fet ho demostra i vaig estar molt content a l’acte del 50è aniversari, va ser un acte brillant. Vaig sortir d’allà convençut de què la feina que va iniciar el meu germà fa 50 anys, ha calat i que contribueix a millorar molts aspectes de la societat.

Mossèn Miquel Àngel Terribas

– Hi ha algun aspecte que consideri que es podria millorar?

Si, hi ha un aspecte que sí que criticaria i és que penso que les institucions públiques s’haurien d’implicar molt més. Des del meu punt de vista tenen el deure moral i l’obligació ètica d’ajudar més a institucions com el Telèfon. Cada vegada estem perdent més l’humanisme, l’escala de valors cada vegada és menys consistent i això ho ha provocat el sistema. Estem perdent cada vegada més l’origen i la visió del que és veritablement essencial a la vida.

– Hi ha alguna cosa que se li hagi quedat al tinter?

Sí! M’agradaria agrair i felicitar a tots els voluntaris del Telèfon. Començant per la Rosa Navas, una de les persones que més ha ajudat al Telèfon i acabant per l’últim voluntari que acaba d’arribar i que està encara dubtant d’on s’ha ficat (riu), jo em dirigiria a ell i li diria que el que està fent és un servei molt d’agrair. M’agradaria tindre unes paraules també pel patronat, que és qui porta la càrrega de resoldre tots els problemes que van sorgint i el que lluita perquè el Telèfon creixi per servir a més gent, si aconseguim això (que el Telèfon creixi), serem tots més feliços i farem del món entre tots plegats un lloc molt millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *