Go to Top

La nostra lluita contra el suïcidi

Cada any 800.000 persones decideixen posar fi a la seva vida. Cada 40 segons algú es lleva la vida al món. Els comportaments suïcides són, segons l’OMS, la segona causa de mort a escala mundial entre les persones de 15 i 29 anys i la pri­mera causa de mort no natural a casa nostra l’any 2019.

LA CREACIÓ D’UN ESPAI

Tot i trobar-se en segona i/o primera posició com a causa de mort, seguim pensant en aquesta com una causa poc ha­bitual i segurament invisibilitza­da per culpa de l’estigma que rep la salut mental tant en l’àm­bit laboral, acadèmic com so­cial. És per això que el Telèfon de l’Esperança creu firmament en la necessitat d’ajudar a po­sar fi a aquesta gran problemà­tica amb la creació del projecte “L’atenció telefònica com a eina contra el suïcidi juvenil”. Els ex­perts asseguren que la millor manera de prevenir el suïcidi és parlant-ne i que millor que un telèfon per fer-ho? Els nos­tres estudis interns ens mostren l’alarmant xifra d’una trucada de suïcidi cada 3 dies aproximada­ment (108 casos l’any 2018), a més d’un total de 17.000 truca­des amb motiu de Salut Mental. La confidencialitat i l’anonimat són dos elements claus que porten a la persona a despenjar el telèfon i marcar el 93 414 48 48. La recerca a partir d’aquest projecte pretén recollir dades en referència al suïcidi juvenil, així com els seus factors de risc i les respostes que es donen, creant un model representatiu del circuit d’atenció, dels forats que hi ha al sistema i un esbós de la xarxa actual. La intenció és crear un espai telefònic on la vida i les problemàtiques de les persones rebin l’atenció i la importància que es mereixen, on les persones se sentin recol­zades i escoltades, on trobin la veu amiga que no han pogut trobar en la societat, encabeixi les realitats de la joventut i del suïcidi juvenil.

UNA CRUA REALITAT EVITABLE

9 de cada 10 joves que es lleven la vida complien el criteri diag­nòstic per a ser tractat per de­pressió o ansietat. Trastorns que, a vegades són difícils de detec­tar, ja que qui els pateix prefereix fer-ho en silenci, per vergonya, per culpabilitat… És per això que és necessari que escoltem als nostres joves fins i tot quan no estan parlant. Observar el com­portament de la persona és pri­mordial per tal de detectar pos­sibles futurs conflictes. Sovint, el que algunes persones podrien considerar “ganes de cridar l’atenció” es podria traduir com un “ajuda”. Cal buscar ajuda im­mediata d’un professional, re­confortar a la persona, intentar que no s’aïlli de la família ni els amics i sobretot tenir paciència. Res torna a la normalitat del dia a la nit, s’ha de ser pacient i estar al costat de la persona sempre que ho necessiti encara que no ho digui.

L’OPINIÓ DE L’EXPERT
Guillem Pérez
Psicopedagog

“Podríem considerar que les trucades que rebem sobre suï­cidi són poques. Si les com­parem amb altres temàtiques, com per exemple Salut Men­tal (17.000 en total), podríem pensar que 108 trucades són insignificants. Però estem equivocats.

Les persones que ens truquen amb conductes suïcides no busquen posar fi a la seva vida, sinó que busquen ser escolta­des i motius per viure un dia més. Des del Telèfon de l’Es­perança oferim espais segurs que no es troben a l’adminis­tració pública. L’escolta activa i l’empatia són imprescindi­bles. Hem de ser conscients de la nostra tasca i, per sobre de tot, estar orgullosos i orgullo­ses de salvar vides, tantes com trucades despengem”.

Versión Castellana

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *