Coherència

De la sincronia entre el que pensem i fem sorgirà la coherència.

 

Ja ens agradaria anar per la vida de forma plàcida, sense ensurts, resolent fàcilment els problemes, tenint prou temps per a descansar i divertir-nos; però la realitat sol ser una altra.

Ser coherent i flexible ens permetrà adaptar-nos als diferents contextos que ens trobarem al nostre camí, reaccionant adequadament. El grau de coherència entre allò que pensem i allò que fem ens conduirà al nostre benestar emocional.

Ser flexible no és estar permanentment canviant com un camaleó, passant indistintament d’un valor a un altre, d’una idea a una altra, d’una creença a una altra o d’una conducta a una altra ; això només mostra una contradicció interna profunda o que, en el fons, vivim en un mar de dubtes.

Sovint patim conflictes interns a conseqüència de les nostres pròpies emocions, companyies o relacions. Ens podem trobar amb demandes del grup que ens poden empènyer a fer conductes que, si fos per nosaltres, no voldríem fer. En aquest cas haurem de preguntar-nos: Vaig defensar les meves creences i valors o em vaig obligar a actuar per ser acceptat pel grup?

Aquest procés modela la nostra identitat, ajudats pels nostres encerts, indecisions i imperfeccions, fent-nos més forts o més febles en funció de la nostra resposta a aquesta qüestió. Els pensaments ens van guiant i conduint a les nostres accions . Però sempre podem redireccionar-nos i corregir els errors, convertint tot aquest procés en maneres de ser i trets de personalitat, que seran la guia del nostre destí.

Del joc entre allò que pensem i allò que fem sorgirà la “coherència o relació harmoniosa” entre idees i accions. Si el que pensem i sentim és igual al que fem, serem coherents. Tindrem pau interior i equilibri intern, sempre que les nostres idees, emocions i accions siguin d’alta qualitat, de respecte mutu i humanes.

Fugim de fanatismes! No existeix la veritat absoluta a cap àmbit (polític, esportiu, religiós, econòmic…). Cal que fem l’exercici d’autoavaluar-nos molt seguit, per a detectar possibles graus de fanatisme i irreflexió, meditant sobre els nostres actes i pensaments. Busquem quines són les nostres conductes immadures i egoistes, els pensaments defectuosos, les emocions desmesurades, per tal d’analitzar-les i redireccionar-les a la propera oportunitat. Aquesta és la necessitat de canvi que ha de guiar-nos, sempre amb coherència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *