La Fundació

FUNDACIÓ AJUDA I ESPERANÇA


La Fundació Ajuda i Esperança és una entitat sense ànim de lucre i de caràcter canònic, constituïda el 28 de novembre de 1986, per tal de complir amb l’objectiu de promoure, fomentar i donar suport a les persones que ho necessitin, a través del servei de comunicació i orientació urgent i immediat anomenat Telèfon de l’Esperança.

 

Premis i reconeixements

MISSIÓ


Oferir atenció social en un marc de total anonimat i confidencialitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones que viuen situacions de solitud, incomunicació o que generen un patiment, contribuint així a crear una societat més solidària, acollidora i resilient.

VISIÓ


ESCOLTA ACTIVA

Treballem per a què el nostre model de comunicació efectiva, basat en l’escolta activa, esdevingui un referent per a les relacions interpersonals a la nostra societat.

FORMACIÓ I ASSESSORAMENT

Formem i assessorem en situació de necessitat, en atenció a persones en crisi, en prevenció del suïcidi, i en escolta activa i comunicació, entre d’altres.

ATENCIÓ COMUNITARIA

Volem ser un servei de referència en atenció comunitària i voluntariat i aconseguir que qualsevol persona pugui ser instrument de transformació social.

BENESTAR EMOCIONAL

Volem fomentar el benestar emocional de totes les persones.

ELS NOSTRES VALORS


 

VOLUNTARIAT

Els voluntsris són l’essència i la base de la nostra actuació.

SOLIDARITAT

Mantenim una actitud de servei, compromís i responsabilitat envers les persones.

RESPECTE

No emetem judicis de valor, no aconsellem ni oferim solucions. Així aconseguim empoderar les persones, respectant sempre les seves idees i actuacions.

ESPERANÇA

Som al costat de l’altre, oferint suport i atenció, i treballant junts per a un futur millor.

EMPATIA

Comprenem la persona, les seves vivències i circumstàncies i la situació per la que està passant.

COMPROMÍS

El nostre objectiu fundacional és contribuir a la millora del benestar emocional de les persones.

 

"Hem de ser com miralls de les seves pròpies paraules, per a que reflexionin” 

Rosa Navas. Presidenta del Patronat

HISTÒRIA


 

La primera estructura organitzada d’auxili telefònic d’emergència, incidint en la prevenció del suïcidi, va ser fundada l’any 1953 a Anglaterra per Chad Varah, pastor anglicà, pioner en aquest terreny. A partir d’aleshores, els telèfons d’urgència es van estendre a d’altres països desenvolupats d’Europa i d’Amèrica i, a poc a poc, la idea inicial de la prevenció del suïcidi es va ampliar i va incloure l’atenció a diversos problemes plantejats pels comunicants, en situacions agreujades per la solitud i l’angoixa. El febrer de 1968 va començar a actuar a Bilbao una obra social i cristiana anomenada “La voz del prójimo”, coneguda també amb el nom de "Llamada a la Esperanza” que tenia més una finalitat d'ajudar a nivell moral i espiritual.

A partir de 1971, van aparèixer per tota Espanya, diferents telèfons de l’Esperança, a ciutats en les què, a mesura que creixien i s’industrialitzaven, es comprovava la utilitat del servei d’aquestes característiques. Dels Telèfons de l’Esperança existents a Espanya, n'hi ha uns que funcionen en associació amb Madrid, Alacant, Balears, Màlaga, Sevilla o Valladolid entre d’altres. La resta, els d’Àlaba, Biscaia, Burgos, Guipúscoa i Barcelona, funcionen de manera autònoma.

El 19 de març de 1969 es va crear a Barcelona una entitat anomenada Telèfon de l’Esperança amb el telèfon 254 54 54 , de la mà de Mn. Miquel Àngel Terribas, que va ser el promotor i director. Aquesta línia va funcionar ininterrompudament fins a la seva mort l’any 1986, conscients que Barcelona no podia prescindir d’aquest servei assistencial. Un grup de persones, encapçalat per Mn. Agustí Viñas, van constituir al novembre de 1986 la FUNDACIÓ AJUDA I ESPERANÇA, per - sense afany de lucre - promoure, fomentar i donar suport al servei de comunicació i orientació urgent immediata anomenat “TELÈFON DE L‘ESPERANÇA DE BARCELONA” . Els fundadors volgueren fer constar que es consideraven hereus i continuadors de l’obra de Mn. Miquel Àngel Terribas.

El Telèfon de l’Esperança de Barcelona, en la seva segona etapa, va iniciar la seva activitat el 29 de març de 1987, amb el telèfon 93 418 48 48, el qual va canviar, l’1 de març de 1991, al 93 414 48 48. Aquest telèfon roman obert les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, atès per persones voluntàries preparades específicament per dur a terme aquesta tasca.

 

"Si parlava amb algú per telèfon i tenia la intuïció que la persona que l'havia trucat estava en perill, el meu tiet anava on fes falta."

Mònica Terribas. Periodista i neboda del fundador

ELS 50 ANYS DEL TELÈFON


9 d'abril de 1969 - 9 d'abril del 2019

El dimecres 3 d'abril de 2019 es compliren cinquanta anys des de que, al 1969, Mn. Miquel Àngel Terribas va atendre la primera trucada del  Teléfono de la Esperanza. I amb aquest motiu, el Paranimf de la Universitat de Barcelona va viure una de les seves tardes més emotives.

Van presidir la celebració Mn. Agustí Viñas, membre del Patronat, la Sra. Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, la Dra. María Rosa Buxarrais, presidenta del Patronat en representació de la Fundació Ajuda i Esperança, el Sr. Francisco Iglesias, secretari d'Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, i el Sr. Ramón Olarán (voluntari) representant les persones voluntàries.

La Societat Coral Badalonense, “El cor de Badalona”, va regalar al Telèfon de l’Esperança i a totes les persones allà presents un repertori de les seves interpretacions més conegudes. Desprès de l’actuació es va procedir a l’entrega de reconeixements als voluntaris/àries que han sigut part del Telèfon durant més de vint anys. La celebració va continuar amb un refrigeri, bufant les espelmes del pastís i brindant per cinquanta anys més.

I mentre el Paranimf bullia de festa, les cabines del Telèfon de l’Esperança seguien funcionant, ateses per quatre voluntaris/àries que, amb tota la generositat, van renunciar a assistir a la festa per tal que, si algú trucava, pogués trobar una veu amiga a l'altre costat del telèfon.

  • about3
  • Gallery 1

 

La celebració del cinquantenari va ser una celebració emotiva, que va propiciar el retrobament de velles amistats, i també va aconseguir que els assistents participessin de l’afecte i el sentiment de germanor entre els voluntaris/àries. També va ser, sobretot, una manera molt i molt bonica de recordar la tasca que s’ha dut a terme al llarg dels darrers cinquanta anys.

Un dels moments clau de l’acte, que van conduir la comunicadora Mireia del Pozo, va ser la conferència de la periodista Mònica Terribas, neboda del Fundador, a qui va voler retre un un homenatge sentit i entranyable, explicant a tots els presents els records d’infantesa que té del seu tiet: aquell “obsessionar-se per no jutjar la gent”  o “com escoltava activament”

El Patronat


 

Sra. Rosa Navas i Albareda

Presidenta

Sr. Ramón Tous Quintana

Vicepresident

Sr. Javier Martínez Gómez

Secretari

Sr. Pedro Barceló Julià

Tresorer

Sr. José Enrique Armengou Orús

Vocal

Sra. Esperança Esteve Ortega

Vocal

Sra. Ana González Rodríguez

Vocal

Sr. Josep Herrero Casanovas

Vocal

Sra. Nekane Navarro Rodríguez

Vocal

Sra. Mireia del Pozo Farreras

Vocal

Sr. Joan Maria Terribas Sala

Vocal

Sra. Cristina Moreno

Vocal

L' Equip


 

Anna Serrano

Administració i Serveis Generals

Anne Garcia

Coordinadora i relacions externes

Esperança Esteve Ortega

Directora de la Fundació

Sergi Garcia

Coordinador del servei de Prevenció del Suïcidi

Sonia Burguesa

Coordinadora del Voluntariat

Mireia Anglès

Cap del servei del Telèfon de l'Esperança

Joana Homs

Innovació

Carles Malvesí

Coordinador del Voluntariat

Clara Campañá

Comunicació i Màrqueting Digital

Albert Canudas

Coordinador voluntari de la formació continuada

Zoraida Benzal

Secretaria

FES-TE VOLUNTARI/ÀRIA

El teu temps permet que ningú estigui sol, sigues la seva veu amiga.

AGRAÏMENTS


 

 

 

Empreses col·laboradores

Scroll to Top